Ads 468x60px

Featured Posts

dimecres, 9 de març de 2016

Sobre el concepte de llibertat

“Sentir l'aire de la muntanya a la cara, contemplar el paisatge, anar a aquell restaurant amb els amics, la família... amb els diners que t'han pagat i que has estat reservant a poc a poc, llàstima que no tots han pogut venir a l'escapada de cap de setmana, alguns ja no tenen feina i no s'ho podien pagar, altres treballaven massa hores per a fer-se un forat... tot i així els que em pogut gaudir d'aquestes vacances ens hem sentit molt lliures.”

A vegades pensem que la llibertat és un cap de setmana cada certs mesos, a la platja o a la muntanya, amb els amics i les amigues, allunyats de les ciutats, envoltats de la natura, l'aparent tranquil·litat... i no és estrany que en aquells moments algú pensi que “es sent lliure, o que som lliures”, i indirectament que el sistema capitalista en què vivim és bo i ens permet gaudir de la llibertat, quan realment no és així. Aquesta és una “llibertat” individualista, egoista, i no és real. Aïllar-te no et fa lliure, ningú escapa del sistema, mentre hi hagi capitalisme hi haurà opressió i intentar escapar d'aquesta opressió sense combatre-la és egoista i contrarevolucionari, com digué Lenin “si no formes part de la solució, formes part del problema”.

L'autèntica llibertat resideix en un seguit de drets fonamentals que el capitalisme ens nega. El dret a una llar, als aliments, a l'educació, al treball, a gaudir d'hores lliures per poder viatjar, llegir, fer algun esport, estar amb dels amics i la família, etcètera etcètera. És en aquest moment quan et pots considerar lliure per viure, per treballar en una societat realment justa i democràtica. Ara per ara, doncs, com podeu comprovar, no som lliures per a res. Lliures són els apoderats, els rics, els empresaris... lliures per explotar als treballadors, per robar a les famílies, per viure entre luxes, per pagar grans sumes de diners a universitats privades on els seus fills podran estudiar el que vulguin, per viatjar allà on vulguin i costi el que costi, per saquejar recursos d'arreu del món amb total impunitat. I nosaltres en mig d'aquest panorama ens veiem obligats a treballar durant llargues jornades laborals (els qui tenen la sort de trobar treball), mal pagades, sense poder oferir als nostres fills, ni a nosaltres mateixos, un futur digne i segur.

Nosaltres no som lliures. Però qui no ha pensat alguna vegada en fugir? En el genial que seria marxar lluny, en algun lloc desconegut, i poder començar de nou sent autosuficients, lluny del capitalisme, l'explotació, la repressió? En algun moment tots hem caigut en l'error de pensar així, i és això, un error. La classe treballadora tenim el deure de lluitar, més que el deure és una necessitat. La necessitat imperiosa de trencar amb les cadenes del capital, d'alliberar-nos, de dir “PROU!”. I per això es indispensable ser conscients de la realitat material que ens envolta, i de la falta de llibertats que sofrim la classe obrera.

És aquest el motiu de la importància de l'organització. El primer pas per trencar amb la falta de llibertats d'aquest Estat és l'organització obrera. La lluita pel comunisme és la lluita pels drets de la classe treballadora, i per tant per la llibertat. No hi pot haver llibertats en un Estat capitalista, més que les que ens oprimeixen i ens exploten, condemnant-nos a la misèria. 

Només l'organització i la lluita ens donarà el que el capitalisme ens pren!
Surt al carrer i organitza't contra la falta de llibertats de l'Estat feixista i capitalista!

Crónica d'una ocupació amb la PAH

Ahir alguns membres de Resisteix vam ocupar amb la PAH, la seu central del banc Santander a Lleida per exigir una solució per l'Alina, que porta 4 anys sent assetjada pel banc que segueix exigint-li diners malgrat haver-se quedat la seva casa. Des del principi el banc es va negar a solucionar-ho i a sobre vam rebre insults dels seus treballadors, millor dit, mercenaris. Per tant, vam seguir ocupant el banc i se'ns va dir que no podria entrar menjar ni beguda i que teníem prohibit anar al lavabo. Una vegada més ens van tractar pitjor que animals per exigir un dret bàsic. Els Mossos d'Esquadra van protegir des del principi, com sempre, al banc i no els nostres drets encara que siguin pagats per nosaltres i no pel banc. Es van mostrar agressius i no van fer res per permetre'ns anar al lavabo, sinó tot el contrari.

A la tarda es va convocar una concentració solidària davant del banc i diverses companyes van tallar el tràfic exigint una solució per l'Alina i que se'ns permetés entrar menjar, beguda i anar al lavabo. Només es va aconseguir el menjar i la beguda però ens va ajudar a seguir més hores amb l'ocupació. Els Mossos seguien sense deixar entrar a ningú, però dues persones van aconseguir colar-se. Un d'ells va intentar pujar a la planta de dalt per estar amb alguns companys que estàvem allí i un segurata de Prosegur el va empènyer per les escales caient el company d'esquena. Va tenir la sort de no caure de cap i d'haver quedat lleument ferit, però podríem estar parlant d'un assassinat o d'alguna cosa molt greu si no hagués caigut així. Els Mossos van protegir a l'agressor de Prosegur i no va ser detingut malgrat ferir al nostre company.

Mentre una ambulància atenia al company ferit, els Mossos van venir amb una ordre de desallotjament. Diversos companys ens vam negar a sortir pel nostre propi peu per dignitat, pel company agredit i perquè l'Alina seguia sense una solució. Els Mossos seguien amenaçant amb més repressió i ens van fer fora a cops, empentes i arrossegant-nos, com a bons gossos dels banquers que són.

L'Alina segueix sense una solució, com tants milions de persones sense un habitatge digne. Els bancs han estat rescatats amb milions de diners públics i els seus directors són rics mentre desnonen famílies. Segueixen havent-hi milers i milers de pisos buits mentre ens neguen el dret a un habitatge digne. Però no ens pararan fins a conquerir-lo, encara que sabem que amb el capitalisme és impossible, però mentre no puguem fer la revolució que l'enterri i que conquereixi un habitatge digne per a totes, hem de lluitar per millores, per a què s'arreglin casos com el de l'Alina. Sense oblidar que mentre tinguem aquest sistema enemic de la classe treballadora, ens negaran a molts el dret a l'habitatge.

CONTRA LA REPRESSIÓ, NI UN PAS ENRERE!
HABITATGE DIGNE PER TOTES I TOTS!
ORGANITZACIÓ REVOLUCIONÀRIA PER CONQUERIR-LA!


 

Campanya sobre la qüestió de la dona

Octaveta repartida el 8 de març:

RES A CELEBRAR, MOLT PER CONQUERIR

El 8 de Març, dia de la dona treballadora (no explotadora o opressora), va néixer com un dia combatiu en el qual reclamar drets com, per exemple, un treball digne i igualtat política i social. El sistema capitalista ha intentat robar-li aquest contingut revolucionari per convertir-ho en “El Dia Internacional de la Dona” en abstracte, com si sofrissin el mateix g
rau d'opressió una banquera i una dona explotada. El seu objectiu és que no tinguem consciència de classe i no ens organitzem contra els/les capitalistes per conquerir els nostres drets. Com deia la comunista Aleksandra Kollontai: “A la dona obrera li és indiferent si el seu patró és home o dona”.

Els mateixos que inverteixen milions en publicitat masclista, ens neguen el dret a un avortament lliure i gratuït, ens exploten més per ser dones, posen escortes a corruptes criminals com Rodrigo Rato i no a dones amenaçades per la violència masclista, etc, tenen la falta d'escrúpols de felicitar-nos aquest dia. Nosaltres tenim clar que no és una lluita de gèneres sinó una de classes. Hem de combatre al costat dels nostres companys de classe treballadora per conquerir el Socialisme que comenci a posar fi a la barbàrie del masclisme. Les dones burgeses també ens exploten, doncs la igualtat que reclamen és per explotar al costat de l'home burgès. Aquest feminisme no representa els nostres interessos.

El 8 de Març i tots els dies, recordem a les revolucionàries que ho han donat tot pels drets de la dona i de l'home de la nostra classe. Com la comunista Isabel Aparicio, exterminada a la presó fa un any al ser-li negada l'atenció mèdica. Elles van donar la seva vida per un món nou en el qual el patriarcat no ens assassini, no ens maltracti ni ens exploti. Moltes d'elles segueixen preses per aquesta lluita. El 8 de Març i tots els dies, han de ser dies per lluitar pels drets que ens neguen moltes i molts dels quals avui celebren aquest dia per mostrar un fals progressisme. 



TREBALLADORES I TREBALLADORS UNITS CONTRA EL CAPITALISME I EL PATRIARCAT!
VISQUIN LES DONES REVOLUCIONÀRIES!
EL SOCIALISME SERÀ LA FI DEL MASCLISME!


 
 















diumenge, 6 de març de 2016

Campanya contra el racisme

Octaveta repartida als barris:

QUI ENS ROBA EL TREBALL?
Els poderosos capitalistes que ens saquegen, exploten i reprimeixen, volen que ens equivoquem d'enemic i ens barallem entre la classe treballadora per no unir-nos i lluitar contra la seva opressió. Per això són els primers interessats en què es difonguin mentides sobre la immigració.
Es diu per exemple que col•lapsen la sanitat quan la veritat és que fan un ús un 15% menor que els espanyols i són només un 5% dels pacients. No veuríem malament que fessin molt més ús perquè paguen impostos i sobretot perquè la sanitat ha de ser un dret universal, però aquestes són les xifres. Però els capitalistes retallen en sanitat i inverteixen cada vegada més milions en repressió si protestem per aquestes retallades.
També es diu que vénen a cometre delictes. En 2002 amb la meitat d'immigrants la taxa de criminalitat era superior a la de 2006, així que no és cert. Però sabem que la delinqüència sol néixer de la misèria per poder sobreviure i a aquesta ens condemnen tant a catalans com a immigrants. També sabem que els veritables delinqüents, els que no ho fan per sobreviure i que són els que més ens roben creant la misèria, són polítics, banquers i grans empresaris.
La mentida més estesa és que ens roben el treball. El que no diuen és que els qui ens neguen el treball són els rics que en comptes de disminuir les llargues jornades laborals per disminuir l'atur i que puguem portar una vida digna, ens condemnen a eternes, extenuants i mal pagades jornades laborals, perquè si tenim por a l'atur i a l'acomiadament, poden explotar-nos més. No diuen que els immigrants són els qui solen realitzar els treballs més durs i pitjor pagats, abusant els capitalistes de la seva més que complicada situació. Qui abusa llavors?
Parlen de guettos, com si la pobresa fos voluntària, com si els pisos patera els agradessin. Els que són guettos voluntaris són els barris de rics en els quals no entrem. Si els immigrants han vingut aquí amb tantes dificultats, no és per capritx, sinó perquè els mateixos que ens roben aquí, han saquejat també els seus països amb multinacionals o guerres imperialistes, fent dels països més rics en recursos, els més pobres. Bastant poc demanen pels abusos que han comès rics europeus als seus països.
ELS QUI ENS ROBEN SÓN D'AQUÍ I RICS, NO IMMIGRANTS I POBRES!
NATIVA O ESTRANGERA, LA MATEIXA CLASSE OBRERA!
L'ENEMIC VE EN COTXES CARS, NO EN PATERA!
UNIM-NOS CONTRA EL NOSTRE ENEMIC COMÚ, EL CAPITALISTA EXPLOTADOR!




dilluns, 16 de juny de 2014

La coronació de Felipe

Aquest Dijous dia 19, el fins ara príncep Felipe, serà rei de l'Estat espanyol. La institució monàrquica, herència de Franco, seguirà rebent milions d'euros de diners públics. El problema no acaba en el rei, doncs hi ha una nombrosa família real que també gaudeix de luxes saquejats a la classe obrera.

La monarquia no té legitimitat alguna, perquè a part de ser antidemocràtica per ser un poder hereditari, va col•laborar activament amb el règim de Franco i va perpetuar les fortunes dels genocides que es van alçar contra el front popular, l'únic breu espai de temps en què les classes populars van tenir veu, cosa que els feixistes no podien tolerar. També manca de legitimitat pels seus negocis bruts, la seva impunitat davant la llei i la seva col•laboració activa amb altres governs criminals com per exemple el del Marroc.

Aquest Dijous serà una data històrica que no podem afrontar com si d'una trivialitat es tractés, hem de mobilitzar-nos els dies abans, el de la coronació i posteriorment, per denunciar que una vegada més es massacra la voluntat popular de canvi, que només ens tenen en compte per explotar-nos i enriquir-se més. És un moment decisiu en el qual evidenciar de cara a les masses la falta de drets i llibertats per elevar la seva consciència i que així el moviment revolucionari s'obri pas.

La solució no és un referendum, doncs de guanyar-lo ells o amanyar-lo quedaria legitimada una institució mafiosa i contrària als interessos de la nostra classe, no oblidem que tenen tots els grans mitjans de manipulació al seu favor, encara que amb l'enorme descrèdit que té la monarquia, ho tindrien molt difícil. Mai podrem tolerar a la monarquia perquè és part del sistema que ens condemna, només una república anticapitalista podrà donar-nos una vida digna amb drets i llibertats.

Des de Resisteix cridem a la denúncia constant d'aquesta nova maniobra del règim que forma part d'una segona transició en la qual l'esquerra domesticada, reformista i legalista, frenarà amb el seu pacifisme i el seu respecte a la la legalitat burgesa, formes de lluita més contundents. Nosaltres portarem als carrers una agitació republicana i anticapitalista, lluitant pel socialisme que acabi amb els reis i amb els paràsits que viuen com a reis a força de violar-nos fins a l'últim dret. 

VISCA LA REPÚBLICA POPULAR!

NI MONARQUIA NI CAPITALISME!

dimarts, 3 de juny de 2014

Solidaritat amb el poble canari: NO a Repsol!


L’Estat espanyol torna a desoir la crida contra les prospeccions petrolíferes del poble canari. Tot i la més que clara repulsa popular al petroli, les grans empreses (en aquest cas Repsol) tornen a sortir airoses amb el suport de l’Estat, com sempre donant prioritat al benefici econòmic salvatge a costa de la salut, la economia i la sobirania de l’arxipèlag africà.

Tant Repsol com l’Estat espanyol prometen llocs de treball i bonança econòmica. En un exercici de la més fastigosa hipocresia, tracten de confondre al poble treballador canari oferint-li unes poques engrunes del que pot ser un dels majors desastres de les Illes. Saben que sent la zona de l’Estat amb un major índex d’atur poden aprofitar-se de la desesperació dels qui viuen en l’absoluta misèria, de les víctimes de la crisi capitalista, per legitimar el seu espoli energètic.

Amb pràcticament 7000 abocaments de petroli al mar en menys de 6 anys, Repsol demostra ser una clara amenaça per la biodiversitat canària, amb tot el que allò comporta: afectació a sectors com el turisme, la pesca, l’agricultura... inclús podria perfectament enverinar l’aigua que es processa a les dessaladores, i de les que depèn tot el poble canari.

Des de Resisteix volem mostrar la nostra màxima solidaritat amb el poble treballador canari, i li expressem el nostre suport en la seva repulsa a les prospeccions petrolíferes, a Repsol i, un cop més, a l’Estat espanyol que tracta d’imposar a l’arxipèlag la seva voluntat (i la de les grans empreses i bancs) en la seva condició d’opressor. Només l’organització i mobilització del poble treballador canari frenarà els constants atacs de l’Estat feixista espanyol i de les multinacionals, que únicament serveixen als interessos d’una reduïda elit financera.

SOLIDARITAT AMB EL POBLE CANARI!
NO AL PETROLI, NO A REPSOL!
QUE L’ESTAT ESPANYOL NO TORNI A DECIDIR A CANÀRIES!

Castellano:


El Estado español vuelve a desoír los el grito contra las prospecciones petrolíferas del pueblo canario. Pese a la más que clara repulsa popular al petróleo, las grandes empresas (en este caso Repsol) se vuelven a salir con la suya con el apoyo del Estado, como siempre primando el beneficio económico salvaje a costa de la salud, la economía y la soberanía del archipiélago africano.

Tanto Repsol como el Estado español prometen puestos de trabajo y bonanza económica. En un ejercicio de la más despreciable hipocresía, tratan de confundir al pueblo trabajador canario ofreciéndoles unas pocas migajas de los que puede ser uno de los mayores desastres de las islas. Saben que siendo la zona del Estado con un mayor índice de paro pueden aprovecharse de la desesperación de quienes viven en la absoluta miseria, de las víctimas de la crisis capitalista que siempre pagan lxs trabajadorxs, para legitimar su expolio energético.

Con prácticamente 7000 vertidos de crudo al mar en menos de 6 años, Repsol demuestra ser una clara amenaza a la biodiversidad canaria, con todo lo que ello conlleva: afectación a sectores como el turismo, la pesca, la agricultura… incluso podría perfectamente envenenar el agua que se procesa en las desaladoras, y de la que depende todo el pueblo canario.

Desde Resisteix queremos mostrar nuestra máxima solidaridad con el pueblo trabajador canario, y le expresamos nuestro total apoyo en su repulsa a las prospecciones petrolíferas, a Repsol y, una vez más, al Estado español que trata de imponer al archipiélago su voluntad (y la de las grandes empresas y bancos) en su condición de opresor. Sólo la organización y movilización del pueblo trabajador canario frenará los constantes ataques del Estado fascista español y de las multinacionales, que sólo sirven a los intereses de una reducida élite financiera.

¡SOLIDARIDAD CON EL PUEBLO CANARIO!
¡NO AL PETRÓLEO, NO A REPSOL!
¡QUE EL ESTADO ESPAÑOL NO VUELVA A DECIDIR EN CANARIAS!

dilluns, 2 de juny de 2014

L'hereu de Franco abdica


El rei ha abdicat però no acaba la condemna per al poble. Li succeeixi Felipe o no, l'oligarquia financera seguirà dictant polítiques antidemocràtiques que ens porten a la precarietat o a la misèria. Encara així, hem de tenir dret a decidir si volem o no a la monarquia, una institució retrògrada que ens costa molts milions d'euros, que representa els interessos d'una minoria rica i que és herència de Franco. 

Però hem de plantejar-nos quina república volem, si una que serveixi a les classes populars o als capitalistes. Si una que oprimeixi la voluntat dels pobles oprimits o una que respecti el dret a l'autodeterminació i no intervingui en guerres imperialistes com l'actual Estat espanyol. La monarquia és un dels molts problemes d'aquest Estat i evidentment ha de ser eliminada, però no és suficient per conquerir una vida digna per a tots. Hem d'anar a l'arrel del problema: un Estat capitalista que impedeix un veritable canvi democràtic i les elits del qual manen gràcies a l'explotació, la ignorància i la brutal repressió.

La monarquia va servir per a que els feixistes no paguessin pel genocidi i seguissin amb fortunes acumulades amb sang republicana i obrera. Serveix per a que els mafiosos que ens governen segueixin amb els seus negocis bruts. Serveix per a que nosaltres cada dia siguem més pobres i ells més rics. És l'hora de sortir als carrers a denunciar aquests paràsits, sense lluita res canviarà a millor i hi haurà canvis per a que tot segueixi igual.

NO A LA MONARQUIA IMPOSADA!
A BAIX EL RÈGIM!
VISCA LA REPÚBLICA DEL POBLE!