Ads 468x60px

dimarts, 25 de març del 2014

La democràcia de les hòsties

Des de fa uns quants anys, concretament des de la tra(ns)ició, la població de l'Estat espanyol hem sentit constantment en els discursos dels polítics capitalistes parlar de la paraula ''democràcia''. De la mateixa manera que els mafiosos del P$OE en els seus discursos utilitzen el terme <<socialista>> de forma obsessiva (imaginem que per intentar creure's elles i ells mateixos que ho són. Ja ho va dir el nazi Goebbels que una mentida repetida mil cops es converteix en veritat, tot i que elles i ells necessitarien milions de cops), la classe treballadora ha escoltat fins a la sacietat que ''vivim en una democràcia''. No obstant, la realitat, que és qui millor jutja les paraules, s'encarrega de posar en dubte totes aquestes frases boniques que tant els hi agrada dir en mítings o davant de les càmeres de televisió. Són, doncs, els fets els qui ens condueixen a realitzar-nos una pregunta: Democràcia per a qui?

Ni molt menys cauen en l’oblit els centenars de persones assassinades pel capitalisme que, després de veure que els bancs els feien fora de les seves cases i que no podien donar ni un sostre a la seva família, no van poder aguantar la situació i es van suïcidar. Els van fer fora de les seves llars tot i que a l’article 47 de la Constitució Espanyola del 1978 estigui escrit que: "Tots els espanyols tenen dret a gaudir d’una vivenda digna i adequada". Tampoc se’ns obliden el milers de persones que cada dia reben a un exèrcit d’antiavalots per entrar a les seves cases i desnonar-les.

Veiem que, quan sortim al carrer a reclamar els nostres drets en moltes ocasions som atacades i atacats brutalment per la policia o que inclús tenim el perill de perdre un ull com han fet en més d'una ocasió degut a les famoses pilotes de goma que tant els hi agrada disparar als cossos de repressió de l’Estat espanyol. Podem apreciar com s'està desposseint a les dones del seu legítim dret a decidir sobre el seu propi cos amb l'avantprojecte de la llei de l’avortament. Mesura, que no té cap benefici per a la societat i l’únic servei que té és complaure les ments més retrògrades i reaccionàries dels feixistes que cada cop es van traient més la seva màscara de ‘’demòcrates’’. Aquesta llei no aturarà els índex d’avortament però sí que augmentarà les morts de dones per les condicions de risc i d’il·legalitat en que s’hauran vist obligades a realitzar aquestos.

També destaquen les incomptables retallades en el camp de l'educació pública. Retallades que es composen de la reducció de beques, reducció del professorat i dels sous d'aquests, reducció de la qualitat de l'ensenyament, etc., que es contraposa amb l'augment abusiu de les matrícules fent que hi hagi persones que es vegin en l'obligació d'haver de deixar la carrera per no poder pagar el seu elevat cost. Mesures que, posen molt en dubte el significat de la paraula ''pública'' perquè, com es pot comprendre, haver de pagar més de mil i més de dos mil euros a l'any per una carrera universitària, de ‘’pública’’ no en té res. És un fet doncs, que, mentre el sistema educatiu cada vegada és més precari, s'accentua l'interès en subordinar l'educació als interessos del capital dificultant l'accés de la classe treballadora als estudis superiors per tal d'aconseguir una mà d'obra barata i sense qualificar que perpetuï l'explotació del sistema capitalista.

Es per tot això i molt més que es fa evident com la democràcia, que segons el seu origen etimològic vol dir ''govern del poble'', dins del capitalisme tan sols és una eina al servei de la oligarquia per tal de servir als seus propis interessos. Mentre la burgesia segueix enriquint-se inclús en períodes de crisi, la classe treballadora veu amputats fins als drets més elementals. Mentre tots els partits parlamentaris s’omplen la boca amb la paraula ‘’democràcia’’, la classe treballadora només rep hòsties, hòsties i més hòsties.

F. Palau

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada