Ads 468x60px

dimecres, 21 de maig de 2014

La utilitat de les eleccions

Pocs ignoren que entre els propers dies 22 i 25 de maig del present any es duran a terme les eleccions al Parlament Europeu de 2014. Pocs ho ignoren perquè absolutament tots els mitjans de comunicació porten fent-se ressò d’aquest important esdeveniment pràcticament des de mitjans de 2013, propagant als quatre vents la rellevància que suposa participar en un esdeveniment en el que es suposa que nosaltres, els treballadors i treballadores, escollim molt democràticament el full de ruta a seguir a nivell continental. Per nosaltres, en canvi, la concepció dogmàtica de que democràcia és sinònim de votar cada 5 anys se’ns fa estranya, fins a l’extrem de que no dubtem en afirmar de que es tracta d’una falsedat de tremendes i dramàtiques dimensions.

La Unió Europea o com els mercats decideixen.

No pretenem endinsar-nos en una classe d’història contemporània, sinó que creiem més oportú que vostès mateixos siguin els que vegin com el seu vot no té utilitat alguna. En poques paraules, la Unió Europea és un conglomerat d’Estats que actuen subjugats als grans mercats internacionals sota el comandament de l’eix franc – alemany (és a dir, de les dues potències econòmiques més fortes de dita Unió), amb la finalitat de satisfer a l’oligarquia financera assentant les bases per l’obtenció d’un benefici màxim en la mesura del possible.

Si la definició anterior no els convenç, potser ho facin les polítiques que la UE porta (o exigeix als seus membres portar) a terme de forma sistemàtica per assolir els seus objectius, a saber:
  • Precarització de les condicions laborals i privatització dels serveis públics (vegeu la recent reforma laboral), que es tradueix en un atur massiu, treball en semi – esclavitud, exili econòmic, suïcidis (assassinats) financers... Tot sigui perquè les empreses tornin a obtenir els seus apreciats beneficis.
  • Privatització dels serveis públics (hospitals, centres educatius de tots els nivells, transports...).
  • Ajudes públiques a monopolis (les famoses injeccions de diners públics als bancs, per exemple).
  • Supressió de conquestes socials, com la regulació del dret a manifestació o a la llibertat d’expressió (els sona la Llei Mordassa, producte substitutiu de l’anterior Llei de la “Patada en la Puerta”? I la Llei de Partits?).
  • Participació activa en les guerres de rapinya en col·laboració amb organismes criminals tals com la OTAN, com poden ser les intervencions militars d’Afganistan, Líbia o Síria.
Podríem continuar, però estem segurs de que a tots els sonen els conceptes esmentats dalt, i preferim passar a la pregunta que s’haurien de fer (si és que no se l’han fet encara): Potser vaig votar perquè facilitaren el meu acomiadament, perquè se’m negués l’atenció mèdica, perquè m’apallissaren cada cop que exigeixo una vida digna, perquè es gastin els meus diners donant-lo als bancs que ens han endinsat en aquesta crisi o en guerres que no tenen altre objectiu que el del més vil saqueig? Si la seva resposta és sí, estem segurs de que el seu psicòleg podrà receptar-li unes bones pastilles. En cas contrari, cabria analitzar a continuació si durant les 7 legislatures (35 anys aprox) que porta en funcionament la Unió Europea el seu vot ha servit per satisfer alguna de les seves demandes. I com probablement la seva resposta a tal enigma serà negativa, vostè sol haurà pogut deduir ja que el nostre vot no és més que un simple tràmit que té com a única i exclusiva funció el legitimar la continuïtat d’aquest sistema d’opressió constant en benefici únic de les grans elits econòmiques i financeres.

Abstenció activa i organització: la nostra democràcia ha de ser conquerida.

Si vostè està d’acord amb tot l’exposat fins ara, cap detenir-se un moment a pensar com actuar en conseqüència. Nosaltres sincerament no creem en la democràcia del sistema capitalista, perquè sabem que està al servei de la gran burgesia i que no ens proporcionarà unes condicions de vida dignes per les bones. Si fora possible eliminar les classes socials i fer de la nostra terra un lloc on tots tinguessin cabuda en vertadera igualtat d’oportunitats mitjançant les eleccions, no creuen que ja s’hauria aconseguit fa molts anys? La historia ens ha demostrat en repetides ocasions que els capitalistes no van a cedir el seu poder per les bones, a pesar de què els simpàtics tertulians i xerraires habituals de la televisió ens incitin a pensar que quan ells tinguin la seva poltrona en el circ europeu tot serà diferent.

Llavors, què puc fer per canviar les coses? En primer lloc, no votar. L’abstenció és un clar indicador de la quantitat de població que no dóna legitimitat al règim. En segon lloc, organitzar-se. L’Europa del capital es troba en un procés més que evident de descomposició interna, però això no vol dir que caurà tota sola. Només les nostres accions poden dur a la nostra societat a un estadi en què l’explotació sigui substituïda pel treball en benefici de tota la població. És per això que, en l’actual període de convulsió en el que vivim, es fa imperatiu que ens unim a les lluites del dia a dia i creem òrgans de poder oposats a la dominació de les elits econòmiques. L’època de les titelles parlamentàries que ens somriuen quan les mirem però que ens apunyalen quan ens donem la volta s’apropa inevitablement a la seva fi, i el canvi real no resideix en substituir les més esparracades per altres de noves, sinó en que nosaltres, la classe treballadora, prenguem el seu poder i el posem a la nostra disposició. A partir d’aquest moment podrem començar a parlar de democràcia.

O. Ricart

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada