Crónica d'una ocupació amb la PAH

Ahir alguns membres de Resisteix vam ocupar amb la PAH, la seu central del banc Santander a Lleida per exigir una solució per l'Alina, que porta 4 anys sent assetjada pel banc que segueix exigint-li diners malgrat haver-se quedat la seva casa. Des del principi el banc es va negar a solucionar-ho i a sobre vam rebre insults dels seus treballadors, millor dit, mercenaris. Per tant, vam seguir ocupant el banc i se'ns va dir que no podria entrar menjar ni beguda i que teníem prohibit anar al lavabo. Una vegada més ens van tractar pitjor que animals per exigir un dret bàsic. Els Mossos d'Esquadra van protegir des del principi, com sempre, al banc i no els nostres drets encara que siguin pagats per nosaltres i no pel banc. Es van mostrar agressius i no van fer res per permetre'ns anar al lavabo, sinó tot el contrari.

A la tarda es va convocar una concentració solidària davant del banc i diverses companyes van tallar el tràfic exigint una solució per l'Alina i que se'ns permetés entrar menjar, beguda i anar al lavabo. Només es va aconseguir el menjar i la beguda però ens va ajudar a seguir més hores amb l'ocupació. Els Mossos seguien sense deixar entrar a ningú, però dues persones van aconseguir colar-se. Un d'ells va intentar pujar a la planta de dalt per estar amb alguns companys que estàvem allí i un segurata de Prosegur el va empènyer per les escales caient el company d'esquena. Va tenir la sort de no caure de cap i d'haver quedat lleument ferit, però podríem estar parlant d'un assassinat o d'alguna cosa molt greu si no hagués caigut així. Els Mossos van protegir a l'agressor de Prosegur i no va ser detingut malgrat ferir al nostre company.

Mentre una ambulància atenia al company ferit, els Mossos van venir amb una ordre de desallotjament. Diversos companys ens vam negar a sortir pel nostre propi peu per dignitat, pel company agredit i perquè l'Alina seguia sense una solució. Els Mossos seguien amenaçant amb més repressió i ens van fer fora a cops, empentes i arrossegant-nos, com a bons gossos dels banquers que són.

L'Alina segueix sense una solució, com tants milions de persones sense un habitatge digne. Els bancs han estat rescatats amb milions de diners públics i els seus directors són rics mentre desnonen famílies. Segueixen havent-hi milers i milers de pisos buits mentre ens neguen el dret a un habitatge digne. Però no ens pararan fins a conquerir-lo, encara que sabem que amb el capitalisme és impossible, però mentre no puguem fer la revolució que l'enterri i que conquereixi un habitatge digne per a totes, hem de lluitar per millores, per a què s'arreglin casos com el de l'Alina. Sense oblidar que mentre tinguem aquest sistema enemic de la classe treballadora, ens negaran a molts el dret a l'habitatge.

CONTRA LA REPRESSIÓ, NI UN PAS ENRERE!
HABITATGE DIGNE PER TOTES I TOTS!
ORGANITZACIÓ REVOLUCIONÀRIA PER CONQUERIR-LA!