“Sentir l'aire de la muntanya a la cara,
contemplar el paisatge, anar a aquell restaurant amb els amics, la família...
amb els diners que t'han pagat i que has estat reservant a poc a poc, llàstima
que no tots han pogut venir a l'escapada de cap de setmana, alguns ja no tenen
feina i no s'ho podien pagar, altres treballaven massa hores per a fer-se un
forat... tot i així els que em pogut gaudir d'aquestes vacances ens hem sentit
molt lliures.”
A vegades pensem que la llibertat és un cap de
setmana cada certs mesos, a la platja o a la muntanya, amb els amics i les
amigues, allunyats de les ciutats, envoltats de la natura, l'aparent
tranquil·litat... i no és estrany que en aquells moments algú pensi que “es
sent lliure, o que som lliures”, i indirectament que el sistema capitalista en
què vivim és bo i ens permet gaudir de la llibertat, quan realment no és així. Aquesta
és una “llibertat” individualista, egoista, i no és real. Aïllar-te no et fa
lliure, ningú escapa del sistema, mentre hi hagi capitalisme hi haurà opressió
i intentar escapar d'aquesta opressió sense combatre-la és egoista i
contrarevolucionari, com digué Lenin “si no formes part de la solució, formes
part del problema”.
L'autèntica llibertat resideix en un seguit de
drets fonamentals que el capitalisme ens nega. El dret a una llar, als
aliments, a l'educació, al treball, a gaudir d'hores lliures per poder viatjar,
llegir, fer algun esport, estar amb dels amics i la família, etcètera etcètera.
És en aquest moment quan et pots considerar lliure per viure, per treballar en
una societat realment justa i democràtica. Ara per ara, doncs, com podeu comprovar,
no som lliures per a res. Lliures són els apoderats, els rics, els
empresaris... lliures per explotar als treballadors, per robar a les famílies,
per viure entre luxes, per pagar grans sumes de diners a universitats privades
on els seus fills podran estudiar el que vulguin, per viatjar allà on vulguin i
costi el que costi, per saquejar recursos d'arreu del món amb total impunitat.
I nosaltres en mig d'aquest panorama ens veiem obligats a treballar durant
llargues jornades laborals (els qui tenen la sort de trobar treball), mal
pagades, sense poder oferir als nostres fills, ni a nosaltres mateixos, un
futur digne i segur.
Nosaltres no som lliures. Però qui no ha pensat
alguna vegada en fugir? En el genial que seria marxar lluny, en algun lloc
desconegut, i poder començar de nou sent autosuficients, lluny del capitalisme,
l'explotació, la repressió? En algun moment tots hem caigut en l'error de
pensar així, i és això, un error. La classe treballadora tenim el deure de
lluitar, més que el deure és una necessitat. La necessitat imperiosa de trencar
amb les cadenes del capital, d'alliberar-nos, de dir “PROU!”. I per això es
indispensable ser conscients de la realitat material que ens envolta, i de la
falta de llibertats que sofrim la classe obrera.
És aquest el motiu de la importància de
l'organització. El primer pas per trencar amb la falta de llibertats d'aquest
Estat és l'organització obrera. La lluita pel comunisme és la lluita pels drets
de la classe treballadora, i per tant per la llibertat. No hi pot haver
llibertats en un Estat capitalista, més que les que ens oprimeixen i ens
exploten, condemnant-nos a la misèria.
Només l'organització i la lluita ens donarà el
que el capitalisme ens pren!
Surt al carrer i organitza't contra la falta de llibertats de l'Estat feixista i capitalista!
Surt al carrer i organitza't contra la falta de llibertats de l'Estat feixista i capitalista!
